/img/fonsportada/ripollet-casa-natura-110308-(1).jpg degradat blanc

Programes de memòria de Ripollet




El maig de 2018, l'Ajuntament de Ripollet va presentar els programes municipals de memòria 'Memòria=Dignitat', basats en els principis de les polítiques públiques de memòria: veritat, justícia i reparació. L'objectiu final d'aquestes polítiques de memòria històrica és el d'evitar la repetició de qualsevol mena de vulneració dels Drets Humans.


III Jornades de Memòria Històrica dedicades als ripolletencs deportats als camps nazis
Després de diversos ajornaments a causa de la pandèmia, arriben les III Jornades de Memòria Històrica, que aquest any estaran dedicades als ripolletencs deportats als camps nazis, coincidint amb la celebració, el 27 de gener, del Dia Mundial de Record a les Víctimes de l'Holocaust i altres genocidis. Així, s'ha elaborat un programa, la major part del qual serà en format virtual, on es parlarà sobre la lluita de la memòria avui; el cost humà de la violència política a Ripollet durant el període de 1933 a 1945; i l'auge i declivi del moviment veïnal ripolletenc. A més, tindrem la presentació del llibre 'Memórias y viñetas', de David Fernández; i es projectarà la pel·lícula 'La professora d'història', al Teatre Auditori, sent aquest últim l'únic acte presencial que s'oferirà a la ciutadania.
El tret de sortida serà l'exposició 'Deportats. Ripolletencs als camps nazis. 1940-45', que s'instal·larà a la Plaça d'en Clos a partir de dimecres i que està previst que itineri per diferents espais del municipi a partir de finals de febrer. Part dels continguts d'aquesta mostra són del Museu d'Història de Sabadell, i ens permetrà conèixer la història dels 5 deportats ripolletencs: Tomás Caballero Vico, Josep Datzira Casamitjana, Juan Montesinos Uribe, Sotero López Tello, i Pau Pallàs Alsina. Aquests actes complementen la xerrada adreçada al professorat dels instituts que es va fer el passat novembre sobre 'La deportació republicana als camps nazis', a càrrec d'Enric Garriga, president d'Amical Mathausen.


DESCARREGUEU EL PROGRAMA DE LES JORNADES EN AQUEST ENLLAÇ.

El que havia de ser l'acte central i públic, la col·locació de les Stolpersteine, finalment es farà en privat, el 23 de gener, a causa de les restriccions per la COVID-19, convertint-se en un acte molt íntim i familiar. A Ripollet es col·locaran 4 llambordes dedicades a quatre de les 5 víctimes ripolletenques que van morir als camps d'extermini, ja que Pau Pallàs ja té la seva col·locada a Sabadell. Aquestes llambordes, obra de l'artista alemany Gunter Demnig, es poden visitar al CIP Molí d'en Rata fins al 20 de gener.
Vegeu la píndola informativa de la sociòloga Marta Simó, sobre les llambordes "Stolpersteine", amb motiu de la seva col·locació a Ripollet, en homenatge als ripolletencs deportats als camps nazis. Activitat emmarcada en les III Jornades de Memòria Històrica de Ripollet i els Programes de Memòria Històrica "Memòria = Dignitat".



En paraules del regidor de Memòria, Pablo López, 'venim de temps difícils per a les classes populars i amb la crisi sanitària i l'econòmica la situació s'ha agreujat. Sabem que aquest és un ambient idoni pel feixisme, per fomentar l'odi dels uns contra els altres, quan és just tot el contrari: la col·laboració és la que es fa imprescindible per sortir de les situacions de dificultat, com la que estem vivint'.

Projecte educatiu de memòria

En aquest sentit, amb l'objectiu de fomentar els valors com el respecte, la tolerància, i contra l'homofòbia i el feixisme, l'Ajuntament ha signat un conveni de col·laboració amb l'Amical de Mauthausen que permetrà obrir línies de treball conjunt.
Un cop passin les Jornades, el Centre d'Interpretació de Memòria Molí d'en Rata, seguirà treballant amb les línies que queden dibuixades de futures recerques des del projecte del cost del cens humà que es presentarà aquests dies, i amb accions de divulgació amb les escoles i la ciutadania en general.


I Jornades de Memòria Històrica. 
80 anys de la Batalla de l'Ebre i la Lleva del Biberó

Els 80 anys de la Batalla de l'Ebre (1938-2018) i la Lleva del Biberó a Ripollet es van convertir en els primeres referents de les polítiques de memòria al municipi. Aquestes efermèrides ja van marcar al maig del mateix any part dels actes del Dia Internacional dels Museus 2018. La Regidoria de Patrimoni i Memòria Històrica també va voler dedicar als joves de Ripollet de la Lleva del biberó les primeres Jornades de Memòria Històrica de Ripollet. Entre els anys 1941 i 1942, aquests joves, amb només 17 anys, van ser cridats al front de guerra per la 2a República. Alguns d'ells van combatre a la Batalla de l'Ebre. L'objectiu d'aquestes jornades era incentivar l'estudi, la recuperació, la protecció i la difusió de la memòria local.


La lleva del biberó i Sever Bigas
L'Ajuntament de Ripollet va reconèixer aquests joves que formaven part de les quintes de 1941 i 1942, amb una senyalització permanent a l'espai on va viure Sever Bigas, molt implicat a l'associacionisme ripolletenc, lluitador antifranquista i també un dels biberons, essent la primera d'un conjunt sobre llocs de memòria que es vol instal·lar a la ciutat.
L'homenatge a la Lleva del Biberó de Ripollet, amb la inauguració institucional d'aquesta senyalització històrica, va tenir lloc el diumenge 25 de novembre, a la plaça de Pere Quart. La resta del programa d'activitats la conformaven la presentació dels llibres 'Els catalans als camps nazis', de Montserrat Roig, i 'Les milícies antifeixistes a Catalunya', de Gonzalo Berger; una xerrada sobre l'exili republicà des de la perspectiva cinematogràfica, un taller familiar sobre El Guernica de Picasso i una sortida per visitar el camp d'aviació de Rosanes i el refugi antiaeri de l'estació de la Garriga. 

Cens de la República, la Guerra Civil i el Franquisme a Ripollet
'Memòria = Dignitat' també inclou l'elaboració del cens oficial 'El cost humà de la República, la Guerra Civil i el primer franquisme a Ripollet'. Un estudi que està realitzant l'historiador Jordi Algué i Sala. Aquest cens s'inicia el gener de 1933, amb la revolució comunista llibertària, on van morir dos veïns de Ripollet, i estudia fins a l'any 1945. La idea era censar tant les persones que van morir al front, com desapareguts, exiliats, deportats als camps d'extermini, així com funcionaris depurats, mestres apartats i empresonats, etc.
L'octubre de 2018 va presentar al CIP Molí d'en Rata l'inici del cens sobre el cost humà de la violència política a Ripollet durant la República, la Guerra Civil i el Franquisme, on ja es van aportar algunes de les dades que Jordi Algué ha aconseguit als diferents arxius consultats. Fins el moment, Algué ha identificat 68 persones residents a Ripollet, assassinades víctimes de violència política entre 1933 i 1945. Tots homes i la majoria en acció de guerra. En aquest cens també resulten indispensables les aportacions ciutadanes per tal de recuperar la història. És per això que l'Ajuntament ha fet una crida a totes aquelles persones que vulguin compartir el seu record, a que es dirigeixin al CIP Molí d'en Rata (Tel. 935 946 057. A/e: molidenrata@ripollet.cat).

Llista de reparació jurídica de les víctimes del franquisme
El juliol de 2017, l'Arxiu Nacional de Catalunya va publicar la relació de persones a les quals es va instruir un procediment judicial militar durant la Dictadura de Franco, en compliment de la Llei 11/2017, del 4 de juliol, de reparació jurídica de víctimes del franquisme, aprovada el 29 de juny pel Parlament de Catalunya. La llista presentava les víctimes ordenades alfabèticament, amb 66.590 persones físiques i 15 persones jurídiques.
Seguint els criteris de veritat, justícia i reparació, la Regidoria de Patrimoni i Memòria Històrica va extreure i publicar al web municipal la llista dels veïns i veïnes nascudes i/o residents a Ripollet per fer-ne una pròpia, fàcilment consultable, com a exercici de reparació moral cap al veïnat de Ripollet que va patir la Dictadura de Franco. Es tracta d'una llista on figuren un total de 137 persones físiques nascudes i/o residents a Ripollet, a algunes de les quals es va instruir més d'un procediment. La relació inclou cognoms i nom de la persona represaliada, sexe, el municipi de naixement, el de residència, tipus de procediment (consell de guerra, diligències prèvies o similars), número de causa, data d'inici de la causa, data d'aprovació de la sentència o altra resolució, pena imposada i commutació o l'indult demanat. S'hi indiquen les persones que van ser executades.
La Dictadura va considerar enemigues les persones que, per raó de la seva afiliació política, sindical, associativa, per les seves idees o creences o per les seves opcions vitals, no eren afins al règim. La repressió va ser sistemàtica i transversal, i va afectar homes i dones de totes les edats, orígens, condició social i professions.


II Jornades de Memòria. Homenatge a "la Reyes"
Les segones Jornades de Memòria Històrica de Ripollet, el 2019, sota el nom 'Ripollet, 1939. Un abans i un després', volien continuar amb el treball de recuperació de la memòria local iniciat l'any anterior i amb la voluntat de donar-li més força i contingut. Així, es va elaborar un programa més extens, al voltant de la data de finalització de la Guerra Civil, i on el gruix dels actes girava al voltant de 3 grans eixos: la dona, els joves i l'Any Scènica. El programa es va iniciar amb l'exposició 'Dones Lliures a Ripollet' a la Biblioteca, que es va inaugurar amb un acte públic de reconeixement institucional a la sra. Reyes i a les dones represaliades pel franquisme a Ripollet.

La mirada de les dones. Lliures, lluitadores i represaliades
"Moltes vegades quan es fa memòria es posa el focus en l'home, en el front, i nosaltres volem posar la mirada en les dones, que també van patir molta repressió i van ser una part molt important d'aquests temps", va explicar el regidor de Memòria Històrica i Joventut, Pablo López, durant la presentació del programa. En aquest sentit, l'exposició Dones Lliures, promoguda pel Comitè de dones, tenia la voluntat de recuperar de l'oblit algunes dones vinculades a Ripollet, que com moltes altres, van contribuir a les millores socials i van defensar la llibertat a Ripollet, sent reprimides per això. 

El programa també va incloure una xerrada sobre la història del moviment feminista a Ripollet, a càrrec d'Helena Bea; l'obra de teagtre 'Et vindré a tapar', sobre la supervivència de totes aquelles dones que esperaven sense esperança el retorn dels seus homes, desapareguts a la Guerra Civil; una xerrada sobre la Neus Català, desapareguda el 2019 i un clar exemple de dona lluitadora antifeixista i supervivent de camps nazis, infermera i dona solidària, que ha esdevingut testimoni imprescindible sobre la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial. Aquesta mirada de dona es va completar amb una xerrada sobre la cuina de supervivència en èpoques de gana, a càrrec d'Aina Muñoz, i una visita a la Maternitat d'Elna, on van néixer uns 600 infants, fills de refugiades de la Guerra Civil.

Recuperem la memòria històrica entre els infants i els joves
El programa 'Ripollet, 1939. Un abans i un després', va voler posar en valor els joves historiadors que fan recerca, com l'Aina Muñoz o el Jordi Algué, que van oferir dues de les xerrades, presentades, a més, pel Grup d'Estudis Ripolletencs (GER). També es va voler arribar als més joves a través d'activitats com l'obra de teatre Et vindré a tapar, de la companyia )e( espai en construcció, adreçada a Batxillerats, i l'activitat familiar del Juga amb la història, sobre alimentació en època de guerra. A l'exposició de la Diputació '1939. Abans i després', que va acollir el CIP, Ripollet va aportar unes redaccions d'entre l'any 1937 i 1939, en que els nens expliquen el seu dia a dia durant la Guerra Civil. 

En el marc de l'Any de les Arts Escèniques, a banda de l'espectacle 'Et vindré a tapar', de la companyia )e( espai en construcció, inspirada en una història real, el Teatre Auditori del Mercat Vell també va acollir 'Cants d'exili i esperança', un concert commemoratiu del 80 aniversari del pas pels Pirineus de la retirada republicana, a càrrec de la Societat coral "El Vallès".

Icona PDF-4,13 Mb - Programa III Jornades de Memòria Històrica 
  • Seu-e Ripollet
  • Cita prèvia
  • Govern obert i transparència
  • Comissió del Nomenclàtor
  • Preinscripció del curs 2021-2022
  • Participa
  • CIP Molí d'en Rata - Patrimoni en línia
  • Programes de memòria de Ripollet
  • Premsa
  • Imatge corporativa
  • Mocions
  • Defensora de la Ciutadania
  • Agenda institucional
  • Targeta Més, la targeta de Ripollet
  • Murals de Ripollet
  • Consorci per a la normalització lingüística
  • lallana
  • Ripollet Ràdio a la carta
  • Ripollet TV a YouTube
  • Estudi olors
  • Assessorament sobre habitatge
  • SIAD - Servei d'Informació i Atenció a les Dones
  • No puc esperar
  • Observatori contra homofòbia
  • Formulari refugiats